Temps: 4h 30min.
Nivell: Fàcil.
'Reges Tharsis et ínsulae múnera ófferent reges Arabum et Saba dona addúcent. Et adorábunt eum omnes gentes terrae omnes gentes sérvient ei'. Ruta realitzada el dia 6 de Gener.
I un petit comentari geogràfic que m'era totalment desconegut: Vidrà pertany a la província de Girona tot i pertànyer a la comarca d'Osona (des del 1990, abans pertanyia al Ripollès).
L'excursió. Sortim a les 08:45 de la plaça al centre de Vidrà (Pl.Marià Vila d'Abadal). Seguim el carrer com si volguéssim travessar el poble i als pocs metres trenquem a la dreta per una pista que mena a la casa del Cavaller. Deixem enrere la casa i seguim per una pista que va tirant avall per anar a buscar el fons de la vall. Uns minuts més tard ens trobem amb un trencant amb indicador, a la dreta i seguint la pista que segueix baixant indica la Tosca dels Degollats, a l’esquerra i seguint un corriol també indica la Tosca dels Degollats però passant pel Salt del Molí. Prenem el corriol que primer planeja i després emprèn una forta baixada fins arribar al Pont del molí de Salgueda.
Creuem el pont i a l’altra riba ens trobem les marques grogues i blanques del PR-47 que com nosaltres també ve de Vidrà (és una alternativa lleugerament més llarga per arribar a aquest punt) i seguim el la vall del Ges en direcció al sud. Fins passada la casa de la Vall seguirem el PR-45. Uns metres més enllà del pont ens trobem a la part superior del Salt del Molí i després d’uns metres de forta baixada ens plantem a la base del salt, espectacular!.
Tornem a canviar de riba i just a l’altre costat enfilem un corriol que s’enfila amb fort pendent per una carena, després un tram curt de pista i després novament un corriol (amb un tram bastant exposat tot i que protegit). Finalment després d’uns 20 o 25 minuts d’ençà del Salt del Molí, arribem a la Tosca dels Degollats i poc després passem pel costat de la casa de la Vall.
Aquí comença la part complexa del recorregut, doncs el camí no està marcat. Després de la Vall la pista fa una raconada, al fons de la raconada deixem la pista i les marques del PR-47 i ens enfilem per un corriol amb fort pendent, si l’agafem bé des del principi no té pèrdua perquè està molt fresat. Ens trobem una primera pista, per seguir el camí hem de decantar-nos per la pista cap a la nostra esquerra uns metres i ja veurem novament el corriol que s’enfila a la nostra dreta. Després d’un altre tram ens trobem una segona pista, també ara ens decantarem uns metres a l’esquerra fins que veiem novament el corriol que es torna a enfilar per la nostra dreta. Finalment trobarem una tercera pista, la seguim cap a la nostra esquerra (allunyant-nos de Bellmunt) però després fa una marrada i tornem a prendre la bona direcció. Deixem la pista per un corriol a la nostra esquerra marcat amb pintura vermella i acabem d’arribar fins d’alt la carena on ens ajuntem al PR-45. Seguint ara el PR-45 en pocs minuts som a la part final de la carretera de Bellmunt, passem pel parking i arribem al Santuari pel corriol. Diuen que la vista és espectacular, pel que sembla la boira també.
Sortim del Santuari en direcció nord cap al coll de Hiera Massa, on arribem en uns 15 minuts. Un cop al coll trobem la pista que seguim en direcció nord-est i que ja sense deixar-la en cap moment en uns 40 minuts ens porta fins al coll de Vidrà. D’aquí en uns 10 minuts més, seguint la carretera arribem novament al poble.
Ja després de dinar (uns peus de porc boníssims) acabem de creuar el poble per anar a veure la capella de Santa Bàrbara.
Santuari de Bellmunt. El santuari corona el cim de la Serra de Bellmunt, a 1.246 mts d'altitud i és una magnífica talaia per guaitar la plana de Vic i el Pirineu. La primera menció d'un edifici en aquest punt és del segle XI quan el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, cedí el castell de Sa Reganyada al seu fill Guillem. El 1219 es té constància ja d'una capella dedicada a la 'Beatae Mariae del Pulchro Monte'. Ja a partir del segle XVI si fa missa habitualment i es construeix un habitatge per l'ermità i un alberg i així arriba als nostre dies després d'haver patit també algunes profanacions i finalment unes reformes l'any 1982. La imatge de la Mare de Déu de Bellmunt és una estatueta d'alabastre pintat de 22 cm d'alçada.
Adjunto una fotografia descarregada d'internet per veure el Santuari ja que nosaltres no vam gaudir de la vista degut a la boira i també els goigs de la Mare de Déu.
Capella de Santa Bàrbara. Es tracta d'un edifici molt petit, construit al barri de la Creu de l'Arç, a Vidrà mateix. L'edifi el féu construir al segle XVIII la familia de la casa del Cavaller.
Adjunto els goigs. No faré de moment cap comentari sobre la santa, doncs ho faré en algún itinerari que passi per Ogassa d'on n'és patrona.
