Itinerari 3. Santuari de Falgars, Monestir de Santa Maria i Sant Miquel de Lillet (La Pobla de Lillet, Berguedà)

Temps: 5 h.

Nivell: Mig-alt.

L'excursió. Sortim de La Pobla de Lillet (alt. 830 mts) a les 8 en punt, travessem el pont vell sobre el Llobregat i just després anem a l'esquerra. Poc després de passar a l'altura del pont nou prenem un corriol a la dreta, marcat amb vermell i blanc corresponent al GR-4, que seguint la carena en direcció sud-oest ens portarà en una hora al Santuari de la Verge de Falgars. Aquest primer tram transcorre per dins un bosc de pins i roures amb algun faig de forma esporàdica i sotabosc de boixos. A les 9 en punt, mentre toca el campanar, arribem al Santuari (alt. 1.279 mts).

De La Pobla a Falgars pels graus amb el Pedraforca al fons.

Entrada a una de les mines del Catllaràs.

Sortim del Santuari en direcció a la collada de Falgars on deixarem el GR-4 i prendrem un corriol marcat de groc que surt en direcció est per anar virant cap a sud-oest cap a la baga de Vallfogona. Passada la casa de Vallfogona perdem les marques, probablement degut a la neu, i avancem orientativament fins al capdavall de la Canalassa on tornem a trobar la pista per deixar-la immediatament altre cop seguint marques grogues. Pugem per la baga, caminem entre pins i faigs, passem per davant de l'entrada d'una mina (testimoni del passat miner de la serra del Catllaràs) i seguim pujant fins a Prat Gespador (o Xispador) on trobem novament una pista forestal. Deixem la pista i seguim un corriol amb marques grogues i blanques corresponents al PR C-52 fins passar per darrera la Roca del Joc (el punt més alt del recorregut, entorn una altitud de 1.600 mts).

Taga, St.Amand i el Pedró de Tubau des del Roc de la Lluna.

Falgars en primer terme, amb el Pedraforca i el Cadí.

La Pobla des de la Roca de la Lluna.

Comencem el descens i al cap de poc ens unim a la pista que baixa de Prat Gespador i la seguim fins al trencall del Roc de la Lluna on pujarem al mirador i farem una aturada, són les 11:35. La vista és impressionant, a tramuntana, el Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, Puigmal, Taga i el Pedró de Tubau; a migdia, la serra del Catllaràs; i a ponent, Pedraforca, Rasos de Peguera i Ensija. Reprenem el descens a les 11:50, lleugers perquè el temps se'ns tira al damunt, en 10 minuts som al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Sense deixar en cap moment de seguir el PR C-52 (hi ha altres marques només grogues que porten directament a La Pobla) seguim avançant molt propers a la carena, en direcció nord-est. Poc més tard trobem les ruïnes del Castell de Lillet (12:25), l'ermita de Sant Miquel i el Monestir de Santa Maria de Lillet (12:40). D'aquí, avançant cap a ponent, en 20 minuts a peu pla, arribem novament a La Pobla (ruta realitzada el 16 de gener del 2010).

El Santuari de Falgars. Ermita dedicada a la Verge de Falgars i situada a la serra del mateix nom, a 1.288 mts d'altitud. L'ermita primitiva seria d'estil romànic (en la porta resta inscrit l'any 1049). L'any 1120 els seus propietaris donaren l'església i l'alou amb tots els seus drets al Monestir de Sant Llorenç i a partir de 1288 passà a dependre de la parròquia de St.Cristòfor de Vallfogona. L'any 1646 s'inicià la construcció de l'actual església (existeixen encara restes de parets de la primitiva) i l'any 1739 es construí l'altar major, d'estil barroc, i les capelles laterals dedicades als Sants Metges i al Sant Crist.

La Verge de Falgars. La imatge del santuari és de principis del gòtic i esculpida en alabastre. Conta la llegenda que un bou i un pastor trovaren una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova on es trobà la Verge primitiva, que fou portada al Monestir de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella en el lloc actual. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.

Sant Miquel de Lillet. Es troba a uns 150 mts del Monestir de Santa Maria de Lillet. L’altar conté una inscripció de consagració datada l’any 1000, el primer document on apareix esmentada és de l’any 1166. Es tracta d’un curiós edifici de planta circular (4,7 mts de diàmetre interior) amb un absis semicircular. L’edifici no té cap finestra, el mur és coronat amb carreus petits que alternen amb espais buit i al voltant té un fris de pedres verticals. La portalada està coronada amb un arc adovellat de mig punt.

Sobre Sant Miquel veure nota en l'itinerari 2.

Monestir de Santa Maria de Lillet. Monestir dedicat a la Mare de Déu, situat a un parell de quilòmetres vers llevant de la Pobla i fou de gran importancia per l’Alt Berguedà. El monestir està documentat ja a l’any 819, i al 833 es va consagrar l’església primitiva dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del Castell de Lillet. Al s.XI s’hi establí una petita comunitat formada per un prior i cinc canonges agustinians i la vitalitat de la parròquia fou molt intensa durant dos segles fins que a mitjan s.XIV es construí una nova església a la Pobla. Tot i això la canònica conservà una activitat important fins que es secularitzà a finals del s.XVI i passà a formar part d’una comunitat de beneficiaris sota l’autoritat d’un paborde.

L’església és d’estil romànic, planta de creu llatina i un claustre de planta quadrada una mica posterior a l’església. Fou edificada en bona part al s.XI, formada per una sola nau i un ampli transsepte. La capçalera, més tardana, consta d’un absis central i d’una absidiola al sud. Al s.XIV es va construir al braç nord del transsepte un portal gòtic per substituir el mur de ponent. Les reformes continuaren fins al s.XVIII amb obertura de capelles laterals, decoració i inclús la construcció d’una nova volta i un cimbori.

Xalet del Catllaràs. És reconegut com a obra de Gaudí tot i que no hi ha cap document que en demostri l’autoria, sembla ser Eusebi Güell, Comte de Güell (mecenes de Gaudí) li encarregà l’obra. El motiu ve de les necessitats d’energia per la producció de ciment a la fàbrica que Asland (del Comte de Güell) estava construint al Clot del Moro (1901-1904). Aquestes necessitats havien de ser cobertes pel carbó extret de les mines del Catllàras que eren distants del Clot del Moro i també de La Pobla, això féu necessaria la construcció d’un habitatge per als tècnics i altre personal que hi treballava.

Aspecte del xalet a principis del segle XX

Güell li encarregà l’obra a Gaudí probablement al 1901, la construcció començà al 1902 i es dugué a terme en dues fases degut a les condicions climàtiques. Els treballs es completaren l’any 1903. Després d’un període d’intensa activitat productiva a les mines, l’any 1932 el xalet fou cedit a l’Ajuntament de La Pobla. Posteriorment, degut a la inestabilitat política, als nous conceptes estètics i a la guerra civil, el xalet va viure un deteriorament evident. Ja al 1971 si van realitzar reformes, entre elles l’eliminació de l’escala (element central de la façana) per una altra sense relació amb el projecte original.

Itinerari 2. Sant Martí i Sant Miquel del Corb (Les Preses, Garrotxa)

Temps: 3h 30min.

Nivell: Fàcil.

L'excursió. Sortim a les 08:30, de la GIV-5242 (a només 3 km de Les Preses, alt. 500mts). Marxem en sentit sud per una pista i en aproximadament 15 minuts assolim l'ermita de Sant Martí del Corb. Seguim la pista ara en direcció oest, passem la casa de l'Antiga i en aproximadament 20 minuts més, arribem a Sant Miquel del Corb. Deixem l'ermita pel seu costat sud per un corriol que es manté pla i anem girant primer cap a l'oest i finalment nord-oest fins la casa del Racó (09:45). Fins aquest moment el camí ha transcorregut bàsicament per una fageda al sotabosc de boixos i també amb presència abundant de teixos i grèvols. Sobrepassada la casa del Racó virem i agafem la carena en sentit sud per pujar al mirador de Xenacs, ara tenim vista sobre Les Preses, la fageda ha deixat pas a les alzines i al sotabosc apareix també amb abundància el boix marí. Arribem al mirador de Xenacs (alt. 842 mts; 10:15) on fem una petita aturada per mirar el paisatge i en uns minuts reprenem la marxa cap al Puig Rodó on arribem a les 10:30. Puig Rodó és el cim del dia (alt. 907 mts) i un gran mirador sobre tot el Pirineu oriental (del Puigmal al Canigó, Comanegra, Bassegoda, també Puigsacalm, ...).

El Puigsacalm.

Olot i els seus volcans. Al fons el massís del Canigó i el Comanegra.

La serra del Corb (Marboleny) des del Puig Rodó i fins a Roca Lladre.

Després d'una aturada per esmorzar a les 10:50 seguim la ruta per sobre els cingles del Corb, planejant, en direcció Roca Lladre. Abans d'arribar a Roca Lladre, en un collet, trobem un indicador apuntant al nord anomenat Baixant den Camps i per aquesta baga (novament dins la fageda) iniciem un descens amb bastant pendent al capdamunt i que després es suavitza que en uns 30 minuts ens portarà de nou a Sant Martí del Corb i d'allí a on hem deixat el cotxe (12:00).

En total 3h 30 min (aturades incloses), ruta senzilla, curta i amb unes vistes sobre el Pirineu oriental i els volcans de la garrotxa esplèndides. Tot el camí està senyalitzat amb marques de pintura groga als arbres (ruta realitzada el 09 de gener del 2010).

Sant Martí del Corb (dedicada a Sant Martí de Tours). Situada en els vessants septentrionals de la serra del Corb (serra de Marboleny), en el municipi de les Preses. Es tracta d'un edifici petit, amb porxo i campanar d'espadanya.

Sobre Sant Martí de Tours. La seva llegenda es remonta a l'any 337 quan, prop de la porta de la ciutat francesa d'Amiens, Martí (que era soldat romà) es trobà un pobre tremolant de fred. Martí esquinçà la seva capa per la meitat i n'hi donà una peça. La següent nit, Jesucrist se li aparegué vestit amb la capa esquinçada per agrair-li el seu gest amb el pobre. D'ençà d'aquest fet, Martí deixà la vida militar, fou batejat, i l'any 370 fou nomenat bisbe de Tours. Morí l'any 397 i la seva vida fou escrita probablement aquell mateix any per l'escriptor Sulpici Sever fet que contribuí a la difusió de la seva devoció i presència a la cultura popular. La seva festivitat es celebra l'11 de novembre.

Sant Miquel del Corb (dedicada a Sant Miquel). Molt propera a Sant Martí del Corb, lleugerament més a l'oest. Sembla que havia estat la parròquia primitiva, és molt probablement pre-romànica i el seu absis és rectangular. Està documentada en documents dels segles XIII i XIV.

Sobre Sant Miquel. Juntament amb Sant Rafel i Sant Gabriel, són els tres arcàngels. Per tant, no es tracta d'uns sants amb hagiografia... amb història en la història. Es tracta de figures teològiques que sorgeixen de la mitologia bíblica. Filològicament la terminació "el" ens refereix a Elhoim, un dels noms de Déu en la tradició bíblica. Els Àngels són, en la Sagrada Escriptura, el signe de la presència propera de Déu. Sant Gregori el Gran, Papa, escrigué una homilia sobre els evangelis on afirma que "àngel és nom d'ofici, no de naturalesa". En aquesta mateixa homilia parlant dels tres arcàngels afirma que "Miquel" significa "Qui com Déu?", "Gabriel" vol dir "Força de Déu" i Rafel "Medicina de Déu". Sempre que es realitza quelcom que demana un poder extraordinari, és enviat Miquel, perquè tant pel seu nom com per la seva obra, es doni a entendre que ningú no pot fer allò que només pot fer Déu (Llibre 2, homilia 34). Sant Miquel és doncs, el defensor de les fúries infernals, segons els pastorets de Folch i Torres.

Generalment es representa amb una armadura i una llança o espasa amenaçant el mal. La seva festivitat es celebra el 29 de setembre.

Itinerari 1. Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Temps: 5h 10min (6h 10min si es torna a coll de Canes a peu).
Nivell: Mig.

L'excursió. Sortida des del coll de Canes (1.120 mts) seguint la carena en sentit S (marques grogues i blanques del PR-59 (08:10) fins a Santa Magdalena de Cambrils (10:00). Després d'una aturada per esmorzar (10:20) prosseguim per la carena, ara en sentit E seguint encara les marques del PR-59. Al cap d'una estona se'ns uneixen també les marques vermelles i blanques del GR-3 fins arribar al coll de Milany. Ens desviem un moment i pugem fins les restes del castell (1.533 mts; 11:45) on fem un segon descans. Finalment (12:05) reprenem la baixada cap a Vallfogona on arribem a les 13:20 seguint el GR-3 des del coll de Milany. Un cop a Vallfogona si no s'ha previst un cotxe per tornar a coll de Canes, s'hi pot tornar a peu amb una hora més.

El Pedraforca i la lluna plena des del coll de Canes.

En total 5h 10min (incloent descansos). Pràcticament tot el recorregut transcorre per dins de fagedes, seguint la carena i amb uns desnivells molt suaus. És una excursió sense cap tipus de dificultat tot i que cal tenir en compte pels no avesats a la muntanya que pot ser un pèl llarga (ruta realitzada el 02 de gener del 2010).

Santa Magdalena de Cambrils (dedicada a Sta.Maria Magdalena). Probablement edificada al segle XIII, en els arxius parroquials hi ha referències al seu culte entre els segles XVI a XVII. L'edifici està format per una petita nau rectangular amb volta de canó i un petit atri coronat amb un campanar d'espadanya.

Sobre Santa Maria Magdalena. El seu nom deriva de Magdala, població situada sobre la riba occidental del mar de Galilea, al nord de la ciutat de Tiberíades. Va formar part dels deixebles de Jesucrist, fou present en el moment de la seva mort i la matinada del dia de Pasqua va ser la primera de veure el Senyor ressucitat d'entre els morts. Fou bàsicament a partir del segle XII quan el seu culte es difongué per l'Església occidental.

"La història de Maria de Magdala ens recorda a tots una veritat fonamental: és deixeble del Crist el qui, en l'experiència de la debilitat humana, ha tingut l'humilitat de demanar-li ajuda, ha estat curat per ell, i l'ha seguit d'aprop, convertint-se en testimoni de la potència del seu amor misericordiós, que és més fort que el pecat i la mort". Benet XVI, 23/07/2006.

Castell de Milany. Situat sobre la serra del mateix nom, separa els termes de Vallfogona i Vidrà. És un punt dominant i estratègic, amb visió al nord des del Cadí al Canigó, al sud de la Plana de Vic i el Lluçanès i a l'est sobre la Garrotxa. Actualment en ruïnes, apareix citat per primera vegada l'any 962. El castell fou regit primer pels comtes de Besalú i posteriorment pels vescomtes de Bas i fou abandonat quan l'any 1470 fou pres per Francesc Verntallat en la guerra dels remences.