Nivell: Mig-alt.
L'excursió. Sortim de La Pobla de Lillet (alt. 830 mts) a les 8 en punt, travessem el pont vell sobre el Llobregat i just després anem a l'esquerra. Poc després de passar a l'altura del pont nou prenem un corriol a la dreta, marcat amb vermell i blanc corresponent al GR-4, que seguint la carena en direcció sud-oest ens portarà en una hora al Santuari de la Verge de Falgars. Aquest primer tram transcorre per dins un bosc de pins i roures amb algun faig de forma esporàdica i sotabosc de boixos. A les 9 en punt, mentre toca el campanar, arribem al Santuari (alt. 1.279 mts).
De La Pobla a Falgars pels graus amb el Pedraforca al fons.
Entrada a una de les mines del Catllaràs.
Sortim del Santuari en direcció a la collada de Falgars on deixarem el GR-4 i prendrem un corriol marcat de groc que surt en direcció est per anar virant cap a sud-oest cap a la baga de Vallfogona. Passada la casa de Vallfogona perdem les marques, probablement degut a la neu, i avancem orientativament fins al capdavall de la Canalassa on tornem a trobar la pista per deixar-la immediatament altre cop seguint marques grogues. Pugem per la baga, caminem entre pins i faigs, passem per davant de l'entrada d'una mina (testimoni del passat miner de la serra del Catllaràs) i seguim pujant fins a Prat Gespador (o Xispador) on trobem novament una pista forestal. Deixem la pista i seguim un corriol amb marques grogues i blanques corresponents al PR C-52 fins passar per darrera la Roca del Joc (el punt més alt del recorregut, entorn una altitud de 1.600 mts).
Taga, St.Amand i el Pedró de Tubau des del Roc de la Lluna.
Falgars en primer terme, amb el Pedraforca i el Cadí.
La Pobla des de la Roca de la Lluna.
Comencem el descens i al cap de poc ens unim a la pista que baixa de Prat Gespador i la seguim fins al trencall del Roc de la Lluna on pujarem al mirador i farem una aturada, són les 11:35. La vista és impressionant, a tramuntana, el Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, Puigmal, Taga i el Pedró de Tubau; a migdia, la serra del Catllaràs; i a ponent, Pedraforca, Rasos de Peguera i Ensija. Reprenem el descens a les 11:50, lleugers perquè el temps se'ns tira al damunt, en 10 minuts som al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Sense deixar en cap moment de seguir el PR C-52 (hi ha altres marques només grogues que porten directament a La Pobla) seguim avançant molt propers a la carena, en direcció nord-est. Poc més tard trobem les ruïnes del Castell de Lillet (12:25), l'ermita de Sant Miquel i el Monestir de Santa Maria de Lillet (12:40). D'aquí, avançant cap a ponent, en 20 minuts a peu pla, arribem novament a La Pobla (ruta realitzada el 16 de gener del 2010).
El Santuari de Falgars. Ermita dedicada a la Verge de Falgars i situada a la serra del mateix nom, a 1.288 mts d'altitud. L'ermita primitiva seria d'estil romànic (en la porta resta inscrit l'any 1049). L'any 1120 els seus propietaris donaren l'església i l'alou amb tots els seus drets al Monestir de Sant Llorenç i a partir de 1288 passà a dependre de la parròquia de St.Cristòfor de Vallfogona. L'any 1646 s'inicià la construcció de l'actual església (existeixen encara restes de parets de la primitiva) i l'any 1739 es construí l'altar major, d'estil barroc, i les capelles laterals dedicades als Sants Metges i al Sant Crist.
La Verge de Falgars. La imatge del santuari és de principis del gòtic i esculpida en alabastre. Conta la llegenda que un bou i un pastor trovaren una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova on es trobà la Verge primitiva, que fou portada al Monestir de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella en el lloc actual. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.
Sant Miquel de Lillet. Es troba a uns 150 mts del Monestir de Santa Maria de Lillet. L’altar conté una inscripció de consagració datada l’any 1000, el primer document on apareix esmentada és de l’any 1166. Es tracta d’un curiós edifici de planta circular (4,7 mts de diàmetre interior) amb un absis semicircular. L’edifici no té cap finestra, el mur és coronat amb carreus petits que alternen amb espais buit i al voltant té un fris de pedres verticals. La portalada està coronada amb un arc adovellat de mig punt.
Sobre Sant Miquel veure nota en l'itinerari 2.
Monestir de Santa Maria de Lillet. Monestir dedicat a la Mare de Déu, situat a un parell de quilòmetres vers llevant de la Pobla i fou de gran importancia per l’Alt Berguedà. El monestir està documentat ja a l’any 819, i al 833 es va consagrar l’església primitiva dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del Castell de Lillet. Al s.XI s’hi establí una petita comunitat formada per un prior i cinc canonges agustinians i la vitalitat de la parròquia fou molt intensa durant dos segles fins que a mitjan s.XIV es construí una nova església a la Pobla. Tot i això la canònica conservà una activitat important fins que es secularitzà a finals del s.XVI i passà a formar part d’una comunitat de beneficiaris sota l’autoritat d’un paborde.
L’església és d’estil romànic, planta de creu llatina i un claustre de planta quadrada una mica posterior a l’església. Fou edificada en bona part al s.XI, formada per una sola nau i un ampli transsepte. La capçalera, més tardana, consta d’un absis central i d’una absidiola al sud. Al s.XIV es va construir al braç nord del transsepte un portal gòtic per substituir el mur de ponent. Les reformes continuaren fins al s.XVIII amb obertura de capelles laterals, decoració i inclús la construcció d’una nova volta i un cimbori.
Xalet del Catllaràs. És reconegut com a obra de Gaudí tot i que no hi ha cap document que en demostri l’autoria, sembla ser Eusebi Güell, Comte de Güell (mecenes de Gaudí) li encarregà l’obra. El motiu ve de les necessitats d’energia per la producció de ciment a la fàbrica que Asland (del Comte de Güell) estava construint al Clot del Moro (1901-1904). Aquestes necessitats havien de ser cobertes pel carbó extret de les mines del Catllàras que eren distants del Clot del Moro i també de La Pobla, això féu necessaria la construcció d’un habitatge per als tècnics i altre personal que hi treballava.
Aspecte del xalet a principis del segle XX
Güell li encarregà l’obra a Gaudí probablement al 1901, la construcció començà al 1902 i es dugué a terme en dues fases degut a les condicions climàtiques. Els treballs es completaren l’any 1903. Després d’un període d’intensa activitat productiva a les mines, l’any 1932 el xalet fou cedit a l’Ajuntament de La Pobla. Posteriorment, degut a la inestabilitat política, als nous conceptes estètics i a la guerra civil, el xalet va viure un deteriorament evident. Ja al 1971 si van realitzar reformes, entre elles l’eliminació de l’escala (element central de la façana) per una altra sense relació amb el projecte original.
No hay comentarios:
Publicar un comentario