martes, 17 de agosto de 2010

Itinerari 4. Sant Martí d'Armàncies, Sant Pere d'Aüira, Sant Cristòfol (Campdevànol, Ripollès)

Temps: 4 h.
Nivell: Baix.


L'excursió. Sortim de Campdevànol en direcció a Ribes de Freser pel carrer que corre paral·lel a la carretera pel seu costat esquerre, fins arribar a la colònia Molinou. Travessem la carretera i agafem la pista que puja fins la casa del Molinou durant un 100 metres i la deixem per seguir un corriol que hi ha a la nostra esquerra passant una porta de fusta. El corriol segueix paral·lel a la carretera però uns metres més elevat i en uns 5 minuts arribem ja a Sant Martí d'Armàncies.

Deixem St.Martí d'Armàncies i seguim per la pista fins la colònia Pernau on seguim per la carretera uns 150 mts fins que trobem un pont metàl·lic per a vianants a la nostra esquerra. Travessem el Freser i tot seguit passem pel costat de la casa de Rotllan. Just darrera la casa prenem la pista que surt travessant la via del tren per sota i la seguim fins a trobar una pista amb més bon estat que ve de la colònia Herand. Prenem la pista cap amunt (a l'esquerra) i resseguim tota la raconada de la muntanya fins a trobar una corba pronunciada on un indicador ens assenyala el Pla de la Tomba a uns 10 minuts. Ascendim fins al Pla de la Tomba des d'on tenim una visió privilegiada de la Vall del Freser, al nord el Baiell i Campelles, a l'est Taga i Sant Amand i al sud Campdevànol. Des d'aquí, per un camí que planeja per dins el bosc en direcció sud-oest, en uns 30 minuts arribarem a Sant Pere d'Aüira.


A la sortida de Sant Pere d'Aüira prenem la pista en direcció al coll de la Batalla. A la primera corba tancada de la pista principal surt una pista secundaria que prendrem i seguirem durant uns metres fins a trobar una altra pista molt desdibuixada que baixa a la nostra esquerra. Prenem la pista i la seguim avall durant uns minuts fins que s'acaba convertint en un corriol que segueix el curs d'un rec que creua diverses vegades fins que en pocs minuts desemboca a un altre corriol més fresat. El nou corriol al que hem arribat va del coll de la Batalla al coll de Casals, el seguirem cap a l'esquerra per anar cap al coll de la Batalla, es tracta d'un tram bonic, planer i fresc inclús a l'estiu.

Al coll de la Batalla ens afegirem al GR-3 que ja no deixarem fins a Campdevànol. Prenem el camí que surt del coll en direcció sud per un bon pujador que ens farà suar una miqueta. Un tros més amunt el camí vira a sud-est per vorejar el Puig de la Batalla pel seu costat de llevant i finalment agafem la carena que seguirem fins a sobre cal Xandri. En aquest punt el camí tomba a la dreta i tenim vista sobre la vall del Merdàs, passem per cal Xandri, baixem fins al collet de Puigcorber i finalment arribem a l'esglèsia de Sant Cristòfol, avui en dia adossada al cementiri. Passem per sota el túnel que queda sota la rectoria i entrem a Campdevànol en direcció al centre i després on hem deixat el cotxe.

En total unes 4 hores de caminar (parades incloses) sense massa dificultats.


Sant Martí d'Armàncies. Es tracta d'una petita església situada entre les antigues colònies de Molinou i de Pernau, que es va construir al segle XVII, gràcies al permís concedit pel bisbe de Vic, fra Andreu de Sant Jeroni, el 28 de novembre de 1619. Amb el temps, deixà de ser parròquia i passà a dependre de l'església de Sant Cristòfol de Campdevànol. És un edifici format per una sola nau. Del mateix pla de la façana principal, en segueix el campanar, format per dos arcs. L'estructura és de murs de càrrega de pedra, amb contraforts. La coberta és a dos vessants de teula de ceràmica, i la façana està arrebossada però no pintada.


Sobre Sant Martí veure nota en l'itinerari 2.

Sant Pere d'Aüira. La parròquia de Sant Pere d'Aüira , és coneguda des de l'any 1150. En les primeres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, dels segles XI i XII, apareix esmentada com "Sto. Petro de Auire" o "Auira". L'església actual fou reconstruïda al principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1235 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó. És un senzill edifici d'una nau rectangular amb volta de canó, acabada en un absis semicircular , el qual s'obre directament a la nau. Junt a l'obertura de l'absis , a cada costat de la nau hi ha dues capelles de planta rectangular, les quals donen a l'església una planta en forma de creu llatina.

El temple és il·luminat per dues finestres, una al fons de l'absis i una altra a la façana migjorn, on hi ha oberta la porta , molt simple, coberta amb un arc de mig punt. Cadascuna de les dues capelles té dues espitlleres que completen la il·luminació de l'edifici.


Sobre Sant Pere Apòstol. Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.  Originari de Betsaida, se n'anà a viure a Cafarnaüm on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies. Després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. Morí crucificat de cap per avall per no considerar-se digne de morir en la forma que ho féu el Senyor. Segons la tradició popular, Sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.


Sant Cristòfol. A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial entre la de Sant Cristòfol de Campdevànol, anomenada "la Vella", i la població moderna, que fou consagrada l'any 1701. Els motius cal buscar-los en la situació geogràfica, més propera al nou nucli de població situat en el punt de trobada de les valls dels rius Freser i Merdàs, i també per causa de les reduïdes dimensions de l'església antiga. Consta d'una nau rectangular i capelles laterals, un petit campanar de base quadrada i rectoria adossada. S'hi féu missa fins al 1885, any en què es beneí l'església actual, situada dins el nucli urbà, també dedicada a Sant Cristòfol. Sota la rectoria hi ha un pas obert, que es va fer per conservar l'antic camí ramader que venia de Ripoll i seguia cap a Ribes de Freser.


Sobre Sant Cristòfol. Cristòfol de Lícia (del grec Χριστόφορος, "que porta Crist"), tot i la veneració que té a tota la cristiandat i la seva popularitat, és un sant llegendari, l'existència del qual és improbable. La tradició catòlica, el descriu com un gegant cananeu, que abans de la seva conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre els seus muscles; vivia sol al bosc de la vora i es deia Reprobus. Altres tradicions situen el lloc a Lícia. La llegenda afirma que en una ocasió, va ajudar un nen a creuar el riu; sorprés pel pes de l'infant, major a cada pas que feia, el nen, que era Jesús, li va dir que era perquè portava sobre la seva esquena els pecats de tot el món. Després d'això va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. 
Sant Cristòfol va ser venerat com un dels Catorze Sants Auxiliadors, especialment com a protector contra la pesta: això va fer que, durant l'Edat mitjana, a moltes esglésies europees es pintés un gran Sant Cristòfol a l'entrada, vora les piles d'aigua baptismal, per evitar-ne el contagi. Per haver portat el Nen Jesús és sant patró dels xòfers i conductors. Al febrer de 1969, Pau VI va ordenar revisar el calendari litúrgic per a suprimir-ne les festivitats dels sants de l'existència dels quals no hi haguera proves i fou eliminat del santoral. Es va mantenir, però, el dret a la seva representació iconogràfica i veneració per raons històriques.

No hay comentarios:

Publicar un comentario